La societat civil llança 70 propostes per a impulsar polítiques agroalimentàries innovadores a nivell local

La situació del sector agroalimentari i del medi rural valencià continua sent preocupant. Els pobles es queden sense gent, les terres de cultiu s’abandonen i, mentre la renda agrària disminueix, s’exporten els millors productes valencians a preus baixos. Malgrat certs avanços en l’àmbit autonòmic, com la Llei de l’Horta de València o el Pla Valencià de Producció Ecològica, les “polítiques” demostren ser insuficients per a abordar amb fermesa aquestes problemàtiques. En aquest sentit, després de mesos de treball, diverses entitats, xarxes i agents polítics i socials del territori valencià han presentat, de cara a les eleccions municipals, un document que reivindica el dret de la ciutadania a decidir sobre les polítiques alimentàries, “posant en el centre els valors de la vida, el territori i la sostenibilitat del planeta”.

A través d’aquesta carta, s’ofereixen una sèrie de propostes per a repensar el sistema agroalimentari “en clau de proximitat, justícia social i sostenibilitat dels territoris, pobles, ciutats i comarques”. El document reclama avançar en la generació de polítiques municipals i autonòmiques que posen en valor la producció agroalimentària i el territori, i plasma dos objectius bàsics: “que les persones productores puguen viure dignament i que el fruit del seu treball puga alimentar de manera sana, sostenible i justa els nostres pobles i ciutats”. En definitiva, es tracta d’entendre que “l’alimentació, i per tant l’agricultura, no han d’entendre’s com un negoci sinó com un mitjà que sosté la nostra vida i la dels nostres territoris”.

A problemes globals, mesures locals: cap a la Sobirania Alimentària dels pobles

En 2014, després de la celebració del I Congrés Internacional d’Economia Social i Solidària, convocat per la Xarxa Estatal d’Economia Social i Solidària, més de 30 entitats de l’àmbit estatal van subscriure la “Carta per a la Sobirania Alimentària des dels nostres municipis”, un document que fixava la necessitat d’abordar de forma holística el sistema agroalimentari dels municipis, tenint en compte tant les dimensions horitzontals (medi ambient, salut, cultura, patrimoni, ocupació, igualtat, educació…) com les dimensions verticals de la cadena (producció, transformació, magatzematge, distribució, transport, consum, gestió de residus), tot concebut en el marc d’un context global.

Cinc anys després, entitats, xarxes i agents polítics i socials del territori valencià s’han reunit en el Xalet del Doctor Bartual en La Punta (València) per a traslladar les propostes municipalistes al context valencià, i plasmar-les en la “Carta per a la Sobirania Alimentària de les nostres comarques”. Aquest document arreplega en 5 blocs les principals idees per a impulsar la sobirania alimentària des de l’àmbit local.

  1. Governança alimentària: s’aposta per la creació d’espais de participació i interacció entre l’administració, la societat civil i els agents interessats a definir i desenvolupar les estratègies i fer seguiment d’aquestes.
  2. Dinamització del sector agroalimentari: es proposa la necessitat de desenvolupar un pla de formació i de capacitació en pràctiques agroecològiques amb l’objectiu de professionalitzar i promoure les activitats relacionades amb la sobirania alimentària.
  3. Protecció del territori i gestió dels recursos naturals: s’aposta per promoure una llei bàsica per a la protecció dels sòls fèrtils, tal com demana la xarxa estatal Intervegas, per a evitar l’especulació, així com invertir i redistribuir recursos cap al medi rural.
  4. Comercialització i consum de proximitat: la Carta defensa els espais locals com a llocs per a impulsar la Sobirania Alimentària. Per a fomentar els canals curts de comercialització s’estableix la necessitat de dotar al sector productiu d’infraestructures per a la transformació i la comercialització dels productes locals.
  5. Compra pública i canvi cultural: s’exigeix una Llei de Compra Pública per a orientar els plecs de condicions en equipaments i serveis de titularitat pública (hospitals, escoles), així com aprovar ordenances municipals perquè tots aquests serveis de titularitat pública incorporen criteris d’alimentació sostenible, saludable i de proximitat.

Aquestes propostes es faran arribar a tots els municipis del territori valencià, així com a l’administració autonòmica, amb la finalitat de promoure noves iniciatives per a impulsar la sobirania alimentària des de l’àmbit local.

abril 15, 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

AMB EL SUPORT DE:
GV Conselleria Educació
SEMPRE TEUA - La teua llengua

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies