Puig reivindica una ‘via valenciana’ que permeta refundar l’Estat autonòmic des del diàleg

Proposa reformar la Constitució i avançar cap a un Senat federal, així com aprofundir en la cooperació entre administracions

Planteja una reforma del finançament que introduïsca mecanismes de reequilibri financer, la revisió de les contribucions forals i una governança federal

Defensa l’execució del Corredor Mediterrani com a infraestructura “fonamental” per a elevar la competitivitat tant de les comunitats implicades com d’Espanya

puig-cv

Ximo Puig en una de les intervencions este matí en el Cercle d’Economia

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat una “via valenciana” per a donar resposta a l’actual crisi territorial a Espanya mitjançant una refundació de l’Estat autonòmic que permeta, des del diàleg, reformar la Constitució i avançar cap a un Senat federal, una major cooperació entre administracions i un nou sistema de finançament autonòmic.

El cap del Consell s’ha pronunciat en aquests termes a Barcelona durant la conferència sobre ‘Competitivitat mediterrània i gestió de la diversitat’ impartida en el Cercle d’Economia, on ha advocat per donar una resposta “urgent” a aquesta situació perquè “ni a Catalunya ni en la resta de l’Estat arrele la desafecció i l’enfrontament”.

En aquest sentit, Puig, en una intervenció en la qual ha apel·lat al llegat d’Ernest Lluch per a entendre la realitat plural d’Espanya, ha mostrat especialment el seu disgust amb què haja emergit un estat d’opinió “que afavoreix la desunió i dificulta que les legítimes discrepàncies polítiques compartisquen un marc democràtic”.

Segons el diagnòstic traçat pel President, “existeix un problema territorial més enllà de Catalunya i que és producte de l’esgotament de l’Estat autonòmic” i, per a fer-li front, resulta necessari “refundar-ho”. Per a açò, en primer lloc, ha de constituir una “meta pròxima” la reforma constitucional, alguna cosa que s’ha d’afrontar “des d’un diàleg permanent, normalitzat i obert”, ha indicat.

“Volguera que la reforma constitucional fera possible tornar a l’Estatut que, després de la sentència del Tribunal Constitucional, va deixar fora de joc moltes de les seues previsions i va escampar una sentida humiliació entre els milions de catalans que havien confiat en el seu futur”, ha indicat Puig, que ha apostat per obrir una “finestra de diàleg lleial” que permeta reivindicar que “Espanya és més amb Catalunya i que Catalunya és més amb Espanya”.

A més, ha proposat una reforma del Senat que estiga en sintonia amb altres càmeres federals com el Bundesrat i que contribuïsca a “canalitzar els debats territorials sense les actuals i esterilitzants duplicitats” amb el Congrés.

Així mateix, en tercer lloc, ha apostat per una presència territorial equilibrada dels organismes de l’Estat i ha argumentat en aquest sentit que els països federals han fet de la ubicació de les seues institucions “alguna cosa molt allunyat del que contemplem a Espanya, on inercialment es considera que quasi tot ha de tenir la seua seu prop de la Porta del Sol” de Madrid.

A més, com a quart punt per a disposar d’un millor model territorial, ha defensat el reforçament dels mecanismes de cooperació i de protecció de la lleialtat institucional, un principi que ara “fa aigües”, tal com es veu en la distribució del dèficit, amb el Govern central “exercint de jutge i de part”.

“Necessitem noves regles del joc perquè existisca autèntica cooperació”, ja que “la lleialtat passa pel respecte, pel respecte a les competències, pel respecte a la diversitat d’identitats i pel respecte a la gestió de les diferències” ha subratllat el President.

El “problema valencià”

Puig s’ha referit, com a últim eix d’aquesta proposta de model territorial, a la reforma del finançament autonòmic, que -ha recordat- “constitueix el principal objectiu de la Generalitat i de la societat valenciana”, amb mesures estructurades al voltant de tres trams de recursos: un tram de garantia de nivell mínim dels serveis públics fonamentals, un tram de suficiència competencial i un tram d’autonomia.

El President ha subratllat en aquest sentit que la Comunitat assumeix la “càrrega” d’un passat de mala gestió i corrupció, però reclama que es compense un problema històric de infrafinançament que l’ha allunyat de la mitjana espanyola d’ingressos per habitant fins al punt de situar-la en l’últim o penúltim lloc d’Espanya, i ha subratllat en aquest sentit que “la realitat és que també existeix el problema valencià”.

La proposta que planteja Puig intenta introduir un instrument de reequilibri financer “que permeta a les comunitats que han acumulat deutes per la infrafinançament durant molts anys, acordar amb l’Estat el seu reconeixement”.

A més, proposa “la revisió de les contribucions forals en les càrregues de l’Estat calculant-se de manera que facen compatible la seua singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat territorial i transparència”.

D’igual manera, es preveu la creació d’un fons de garantia de l’Estat del benestar, similar a l’actual fons de pensions, perquè en moments àlgids del cicle econòmic s’estalvie el que es puga necessitar en altres moments de feble creixement.

Finalment, una altra de les aportacions de la proposta valenciana és la governança federal del sistema de finançament, amb la participació de les comunitats autònomes en l’Agència Tributària Estatal i en les decisions que suposen canvis de distribució dels recursos públics entre els diferents nivells de les administracions.

“És una proposta que ens agradaria discutir, que ens agradaria complementar, que ens agradaria que ens deixaren debatre en normalitat per a aconseguir el major acord possible”, ha subratllat el President.

“Estabilitat, honradesa i diàleg”

Puig ha defensat també que Comunitat Valenciana “està realitzant una positiva contribució a la competitivitat mediterrània”, com ho demostra que, des de l’inici de la legislatura el seu PIB ha crescut a un ritme del 3,7%, mig punt més que Espanya, i que s’haja situat com la tercera comunitat amb major creixement del nombre d’empreses. D’igual manera, s’han superat les taxes espanyoles de creixement de la producció industrial, les vendes del comerç minorista i la matriculació de turismes.

Després d’al·ludir al fet que no es pot caure en el “triomfalisme” perquè l’objectiu segueix sent reduir la taxa de desocupació, ha remarcat que “si alguna cosa assumim com a propi, és que el canvi ha significat estabilitat, honradesa i diàleg”. “Hem substituït als quals entenien que la col·laboració públic-privada era decidir qui havia de ser el col·laborador privat, fer-li un vestit a la mesura i bloquejar-li la competència per una manera d’actuar que no empra dopatges ni crida col·laboració social a la designació de l’amic, el recomanat o el finançador del partit”, ha subratllat.

D’altra banda, Puig ha insistit en la importància del Corredor Mediterrani per a millorar la competitivitat tant de la zona mediterrània com d’Espanya. Aquesta és, ha dit, una infraestructura “fonamental i incontestable”, ja que Catalunya, Múrcia, Andalusia i la Comunitat Valenciana aporten quasi el 50% de la població espanyola, el 45% del PIB, el 47% del teixit productiu, el 46% de l’ocupació i el 51% de les exportacions.

A més, segons ha recordat Puig, les quatre comunitats autònomes que conformen el corredor mediterrani se situen en el seté lloc de la Unió Europea per la importància del seu PIB, més que 22 dels països socis.

setembre 27, 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

AMB EL SUPORT DE:
GV Conselleria Educació
SEMPRE TEUA - La teua llengua

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies