Les jornades Nous Vells Ports analitzen el valor públic i productiu dels ports històrics

Les jornades Nous Vells Ports analitzen el valor públic i productiu dels ports històrics

Obertura de les jornades Nous Vells Ports

«És fonamental una nova relació en la qual la ciutat li parla de tu a tu al Port, un nou temps on els interessos han de ser comuns perquè el Port no pot avançar si no ho fa de la mà dels veïns i veïnes de València. Perquè també és ciutat i no pot donar l’esquena als interessos de la ciutadania», ha afirmat este matí l’alcalde de València, Joan Ribó, en la seua intervenció en l’obertura de les jornades Nous Vells Ports, un acte en el qual també han pres la paraula el president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, l’alcalde de Sagunt, Josep F. Fernández, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i el director general de la Marina de València, Vicent Llorens.

Ribó ha assegurat que «a València tenim un gran exemple de recuperació d’un port històric, un port vell, a través de la participació i els usos» i ha qualificat La Marina com a «exemple d’espai públic on conviuen diverses activitats empresarials i, alhora, és un model de recuperació d’espais per a la ciutadania. Són moltes i molts valencians que fan seua la Marina, més del doble que fa tan sols quatre anys, i això ho valorem molt positivament».

En la seua intervenció junt als màxims responsables municipals de les altres dues ciutats que compten amb ports dependents de l’Autoritat Portuària de València, el també president del Consorci València 2007, s’ha referit a la Marina com a «un espai per a la ciutadania recuperat després d’un model fallit de grans esdeveniments que estava condemnat al fracàs», i ha assenyalat en estos moments l’aposta és per «una activitat econòmica arrelada en el territori i un model solvent, on els ingressos derivats d’una economia no especulativa estan al servicis de la millora de l’espai públic». L’alcalde de València ha recordat que per primera vegada la Marina té uns beneficis operatius «gràcies a una gestió econòmica sostenible i molt més solvent».

Ha expressat la voluntat de continuar en els cobert 4 i 5 la recuperació ja iniciada amb el cobert 2, ha parlat de la participació de tots els agents socials, econòmics, culturals, educatius i tecnològics perquè la dàrsena «es mostre i es perceba ja com un espai per a totes i tots, com un espai on es conjuguen i conviuen perfectament múltiples propostes d’innovació, esportives o d’oci, que permeten avançar cap a l’objectiu de fer d’ella un motor de la transformació econòmica de València i recuperar-la com a gran plaça pública marítima de les valencianes i els valencians».

En estes jornades protagonitzades pels ports, Ribó ha dit que «La Marina és un port vell que està projectant-se correctament cap al futur valorant el seu passat, al servici de la ciutat de València», ressaltant, no obstant això, que durant anys «els ports de l’Estat han sigut gestionats d’esquena a les nostres ciutats», i que «els interessos dels ports i les ciutats no sempre han sigut els mateixos, i algunes vegades s’han contraposat».

Com a exemples de l’anterior ha esmentat les diferents ampliacions de les instal·lacions portuàries que van suposar la pèrdua de la platja de Natzaret o problemes d’erosió i sedimentació a les platges urbanes del sud de València. «També hem vist com la urbanització de la ZAL va ocupar una de les zones d’horta més productives de València». En opinió de l’alcalde de València és necessari que «el Port retorne a la ciutat espais que no usa i que poden ser aprofitats i utilitzats per la ciutadania», per la qual cosa «tinc clar que hem de reivindicar la part de la dàrsena de la Marina que encara és propietat l’Autoritat Portuària o els terrenys de Natzaret on situarem el Parc Desembocadura».

LES CIUTATS I ELS SEUS PORTS

Les jornades, que se celebren l’edifici de la Base, les ha obertes el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, qui ha fet un recorregut històric per les relacions dels tres ports que depenen d’esta autoritat amb les seues respectives ciutats. En el cas de València ha parlat del caràcter urbà d’un port que ha tingut molt a veure amb el potencial mediterrani de la ciutat, amb el Segle d’Or valencià o l’entrada del renaixement a Espanya, amb referències a fites com el Llibre del Consolat del Mar. Ja en temps més recents, ha esmentat la cessió dels coberts s en 2003, la cessió d’espais a la ciutat en 2013 o la creació, en 2015, de la comissió delegada per a impulsar la integració Port-Ciutat.

Martínez ha dit que ports com el de València «tenen efectes molt beneficiosos a la ciutat, però també impactes negatius, especialment per ser un consumidor intensiu de sòl», entre els quals ha citat Natzaret o els 6.000 camions que arriben a les instal·lacions portuàries cada dia. «El problema és que els beneficis que generen es dispersen, i cal buscar mecanismes de compensació per als territoris que més pateixen l’impacte del port».

També els alcaldes de Sagunt i Gandia, Josep Francesc Fernández i Diana Morant, han evocat la relació, més recent en el cas de Gandia, de la ciutat amb el seu port; el passat però també el present i les perspectives de futur que, igual que en el cas de València, «passen per obrir el port a la ciutat i perquè els seus beneficis econòmics repercutisquen en la ciutadania, recuperant espais públics dels vells ports per a les persones del segle XXI mitjançant un canvi de paradigma. Que s’òbriguen a les ciutats i als usos ciutadans, retornant espais d’oportunitats per a les persones

Vicent Llorens, director general de La Marina, ha fets un esbós de les actuacions que s’han dut a terme i les que està previst escometre, com el projecte Nàutica 4.0. Ha parlat de noves activitats nàutiques que inclouen un centre d’FP i un poliesportiu nàutic, de l’ocupació d’amarratges superior al 90%, de l’impuls a l’economia del coneixement, amb més de 500 iniciatives empresarials emprenedores. «Hem de crear les condicions perquè la ciutadania s’apropie d’estos espais públics amb participació, transparència i governança democràtica, respectant i valorant la memòria de l’espai i la coexistència d’usos i funcionalitats urbanes».

febrer 7, 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

AMB EL SUPORT DE:
GV Conselleria Educació
SEMPRE TEUA - La teua llengua

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies