La Diputació de València valora la unió de tradició, innovació i sostenibilitat de les Falles ‘experimentals’

Josep Bort: «És important que la gent conega aquestes altres formes d’apropar-se als monuments fallers, els quals conjuguen creativitat, innovació i la recuperació de materials nobles i menys contaminants»

El diputat de Medi Ambient ha visitat l’exposició Arquitecturas para el fuego que s’exhibeix al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, on ha recordat la necessitat de treballar per la sostenibilitat de la festa, encara més després de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat l’exposició Arquitecturas para el fuego al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València (CTAV) | Abulaila

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat l’exposició Arquitecturas para el fuego al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València (CTAV) | Abulaila

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València valora l’atractiu de les Falles ‘experimentals’ en la seua dimensió de monuments que aglutinen tradició i innovació, a més de mostrar els resultats de treballs i investigacions que permeten continuar avançant cap a unes Falles més sostenibles. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha aprofitat l’ocasió per a visitar l’exposició Arquitecturas para el fuego, la qual s’exhibeix al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València (CTAV) fins el proper 20 de març. Una proposta que aborda la creixent incorporació dels professionals d’aquest sector al món faller. Bort també ha estat rebut per l’artista plàstic Cristian Gil, qui ha presentat al diputat alguns dels monuments experimentals plantats en els darrers anys.

«És important que la gent conega aquestes altres formes d’apropar-se als monuments fallers. Es tracta d’unes propostes que conjuguen creativitat, innovació i la recuperació de materials nobles i menys contaminants», ha assegurat Josep Bort. En aquest sentit, el responsable de l’àrea de Medi Ambient ha recordat que la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat «ens obliga a treballar també per la sostenibilitat de la festa. I és des de la unió d’esforços entre les diferents administracions públiques que hem començat a donar passes en aquest sentit».

Josep Bort ha recordat el projecte Per unes Falles Sostenibles, el qual s’està desenvolupant des de la corporació provincial, en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València. «Una iniciativa que consisteix en l’elaboració d’un estudi que estime l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i als municipis de les comarques valencianes que també celebren falles. Tot per a disposar d’una diagnosi global de la festa a partir de la qual determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien la festa en el seu conjunt, elaborant un Pla d’Acció o Pla Estratègic de les Falles que tinga en consideració a tots els col·lectius que hi participen».

Per la seua part, el vocal de Cultura del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, Pablo Peñín, ha destacat «l’interés dels arquitectes per obrir-se al món faller». I fer-ho, a més, «aportant innovació i alt disseny als monuments fallers i als seus llibrets».

Peñín ha explicat que Arquitecturas para el fuego mostra «el resultat d’investigacions realitzades sobre nous materials per a la construcció de falles, noves formes de concebre els monuments, les quals cerquen la interacció del veïnat i dels fallers», ha indicat. «Les Falles ‘experimentals’ han donat lloc a monuments diferents quant a la seua concepció; diferents quant al seu disseny; i diferents en la seua manera de viure’ls o cremar-los, a més d’incorporar innovació a la més estricta tradició».

 

Innovació i tradició

Alguns dels treballs que integren Arquitecturas para el fuego són els realitzats per Cristian Gil, Jordi Chornet i Sara Fernández, amb la col·laboració de Leonardo Gómez, Jaume Chornet i Pedro Manuel Cabezos. Uns cadafals que començaren a veure la llum l’any 2012, quan sorgí la possibilitat de plantar un monument per a la comissió Tarongers-UPV-Camí de Vera. La proposta consistia en crear una falla ‘experimental’ i innovadora, dintre d’un mapa de monuments tradicionals, amb l’ús de materials biodegradables i biocombustibles –com són la palla d’arròs, la fusta, el cartró o la cola de farina, entre d’altres– i la recerca de noves temàtiques i nous comportaments artístics al voltant de la festa fallera, conjugant aquesta amb la sostenibilitat i la preocupació ecològica.

El resultat, prop d’una desena de monuments des d’aleshores que han aconseguit un total de quatre premis d’Enginy i gràcia i dos guardons a la millor falla ‘experimental’, entre d’altres reconeixements. «Cadascú interpreta la realitat d’una determinada manera i l’art ens ofereix la possibilitat de ser lliures en la seua representació», ha subratllat Cristian Gil en relació a la innovació traslladada als monuments fallers.

Aquests monuments han donat lloc a nombroses innovacions. Aquest és el cas d’Uróboros (2016). D’una banda, la seua forma esfèrica va estar resolta mitjançant una estructura de fusta poc convencional en el món faller. L’estructura estava recoberta per una pell composta de planxes de fusta contraxapada ranurades, que conferia al monument diferents facetes, ja que actuava com un tamisador de llum que pel dia proporcionava un joc de llums i ombres en el seu interior; mentre que a la nit deixava escapar la llum artificial cap a l’exterior, oferint una lectura totalment diferent.

A l’interior esperaven diverses sorpreses al visitant, ja que la falla funcionava com un espai expositiu que contenia diverses figures i objectes, entre els quals es trobava un simulador de projeccions hologràfiques. Cadascun dels elements exposats incloïa, a més del seu cartell descriptiu, un codi QR per ampliar la informació de l’element mitjançant dispositius mòbils. La falla es complementava amb efectes de llum artificial i altres innovacions, com un espectacle de vídeo mapping, elaborat per la professora Amparo Carbonell i el grup de recerca de la Facultat de BBAA Laboratorio de la Luz.

març 14, 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

AMB EL SUPORT DE:
GV Conselleria Educació

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies