Contra l’assetjament escolar

"Contra l'assetjament escolar"

“Contra l’assetjament escolar”

Quan parlem d’assetjament escolar ho fem analitzant les accions que emprèn l’assetjador, els mitjans que utilitza i com els utilitza, sense buscar el punt d’inflexió del per què la persona que està exercint l’assetjament va començar a portar-lo a terme sense importar-li el més mínim quina era la sort que corria la persona que estava patint el seu assetjament.

En realitat a hora de parlar d’assetjament no hauríem de fer-ho des del present, sinó des de l’origen de la persona que fa patir a la resta i pensar què ha hagut de passar en el transcurs de la seva vida a l’assetjador perquè d’un dia a l’altre pense que pot sentir-se superior danyant la vida d’una altra persona, perquè d’un dia a l’altre senta que mostrant un caràcter violent i indigne guanyarà alguna cosa. I és que en realitat la simplicitat de la vida ens ensenya que per a ser grans no necessitem enfonsar els nostres companys, sinó viatjar al seu costat i al dels seus somnis per desembarcar en el futur. I per què en el futur? Perquè, recorrent tots un camí comú, sense jutjar-nos, sense enfonsar-nos uns als altres podrem no només aconseguir els nostres objectius, sinó fer-ho del costat d’altres persones que també persegueixen uns objectius i uns somnis i volen aconseguir-los.

Moltíssims casos de fracàs escolar no només a la Comunitat Valenciana sinó a tota Espanya i fins i tot a tota Europa van lligats a l’assetjament escolar, a sembrar en joves i adolescents el sentiment d’una societat capaç d’aixafar qualsevol persona que siga o pense diferent. Aquesta llavor és completament errònia i ha de ser extirpada si realment volem que en el futur els nostres fills i filles puguen viure en una societat igualitària i moderna.

Sense ni tan sols fracassar en els estudis es produeixen casos en què l’absentisme és el protagonista dels alumnes, o on en ocasions fins i tot una persona ha de perdre la vida per tal d’evidenciar l’assetjament brutal que ha hagut de patir (el suïcidi es la primera causa de mort dels adolescents a Europa) amb el silenci dels seus companys. El silenci és precisament l’acció que juga un paper més important en l’enfonsament d’una vida, en la pèrdua de l’esperança de l’alumne. Tant el silenci dels seus companys com la indiferència del professorat pot crear en alguns casos un sentiment de solitud on l’alumne no s’atreveix a explicar als seus familiars el que li està passant.

I és en aquestes situacions on tots hauríem de reaccionar, on veient com a algú li estan agredint tant verbal com físicament, alçarem la veu i diguérem que el sofriment a les aules no pot proliferar, que no es pot fer mal a una persona per la seva “diferència” amb  el conjunt de la societat, perquè són i han sigut les persones “diferents” les que han arribat lluny i han demostrat amb tota mena de detalls que la intel·ligència sempre va superar la prepotència, la fortalesa física i la imposició, perquè amb l’agressió i la intolerància l’únic que el assetjador demostra es la seva debilitat. I la demostra perquè segurament a l’assetjador li agradaria ser com la persona que està assetjant, o simplement la seva vida ha estat tan plena de sofriment que ha de pagar la seva baixa autoestima amb un altra persona per ser “diferent”, quan en realitat  les persones no som diferents, som úniques.

Cal recordar sempre una cosa. L’assetjador viu del nostre silenci, de la nostra indiferència davant la injustícia de l’assetjament, perquè si nosaltres callem, ell o ella segueix creixent, però si nosaltres li parem els peus amb la nostra unió i amb els nostres sentiments podem acabar al moment amb seva indignitat. Mai cal quedar-se de braços plegats davant el sofriment que es genera a les aules. Insistixc, no som diferents, som l’excepció en una societat mancant de valors on aixafar i ser aixafat s’accepta com a norma general. Així que, després de deixar clar què és el que està passant al nostre entorn, jo faig una recomanació als assetjadors que creguen que amb l’assetjament van a obtenir alguna cosa:

 

Assetjador, no tingues por, no estàs sol,

simplement et sents sol i necessites assetjar per sentir-te superior,

no ho facis perquè només generaràs odi i pena,

comprèn la diversitat com a fet enriquidor i accepta que tu també eres únic per ser tu.

 

Marc Pérez Fito

maig 15, 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

AMB EL SUPORT DE:
GV Conselleria Educació

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies