Ser un problema ben entés – Viktor Navarro

transsexualitat-valenciaHi ha temes, que bé per la seua rellevància històrica, bé per la seua rabiosa actualitat, bé pel bombardeig mediàtic, passen a ocupar un lloc significatiu en el top-ten editorial. Un d’aquests temes, que sembla que rebrota amb força, és la transsexualitat. En un context de canvi de govern, de canvis legislatius, de reconeixements a activistes, d’aprovació d’una llei, de visibilitat de grups de famílies, de desplegament de banderes des de la balconada de l’Ajuntament, en definitiva, en un context tan favorable a la bona publicitat, és difícil deixar escapar l’oportunitat de publicar un llibre sobre el sucós tema.

En aquest marc, es va presentar en la passada Fira del Llibre de València “Jo sóc així i això no és un problema” (“Jo sóc així i açò no és un problema”) de Fani Grande. Mentre escoltava les intervencions dels companys trans que havien sigut entrevistats per al llibre, pensava en el generós que resultava per part d’ells prestar la seua experiència i la seua vivència per a una publicació que, segurament, arribe al gran públic. Però després de finalitzar la presentació i, després d’alguna que una altra conversa, malgrat no haver llegit l’esmentat volum em van assaltar algunes preguntes.

El títol del llibre ja convida a pensar. Ser “així” no és un problema per a qui?, així com?, a qui hem d’explicar-li que no és un problema? Les idees complexes requereixen una elaboració complexa, i probablement, d’un llenguatge complex que ens permeta arribar a tots els racons, cavitats i clarobscurs de la qüestió. En aquest sentit, la narrativa que s’usa per a parlar de la qüestió trans té en moltes ocasions un caràcter assimilacionista, mentre que el seu primer objectiu sembla que és que ens entenguen, que ens coneguen una mica millor. Que ens òbriguen les portes de les seues cases i del seu cors.

Qui ens ha d’entendre? Para qui és un problema entendre o no entendre? Al meu entendre, cada vegada que ens explota en la cara un cas de transfòbia, no crec que hàgem de cercar l’arrel en el nivell de coneixement de la temàtica trans, sinó en els models de masculinitat i feminitat en els quals s’ha socialitzat qui agredeix o consent, i el seu nivell de complicitat amb aquests.

Ens toca viure donant gràcies cada vegada que la normativitat ens reconeix. “Açò no és un problema”. Bé, és que potser si hauria de ser-ho. Hauria de ser un problema per al sistema de gènere, binari, sexista i heterocentrat. Hauria de ser incòmode. Hauria d’obligar-nos a preguntar-nos (amb especial afany si no sou trans) per què hi ha qui cap i hi ha qui no cap, i quina responsabilitat tenim cada un de nosaltres sobre aquest tema. És la normativitat una aspiració política legítima quan la normativitat ens ha causat a les persones trans tant sofriment, tanta frustració i tanta angoixa?

Però, què és normativitat? Normativitat és haver de passar, si o sí. Normativitat és sempre, sempre, haver de triar, i no poder triar. Haver de triar perquè et puguen reconéixer. Perquè et puguen assimilar. Potser no hem de ser normals. Potser hem de ser el dit en l’ull de la normalitat.

És legítim no ser un problema? És legítim ser normal? Crec que hem de diferenciar quines són les nostres estratègies de convivència (o supervivència) en la normativitat, de les nostres estratègies de superació política de la normativitat. En aquest sentit, ens queda molt per debatre i molt per recórrer. La vida que val la pena ser viscuda cap dins de la norma? Pot existir vida en la que es puga conviure fora d’ella?

L’aposta pel normal és limitant, asfixiant. És, per definició, incompatible amb qualsevol altre camí que pose en qüestió les seues tasques.

Renunciar a la ruptura en favor de l’assimilació, renunciar a ser un problema, renunciar a ser incòmodes, és renunciar a abordar qualsevol possibilitat de superació de la normativitat com a sistema, i com a únic imaginari possible per a pensar-nos com a persones trans. Però, com a societat, som capaces de crear l’espai per a pensar i materialitzar aqueixes altres vides possibles?

Viktor Navarro Fletcher, activista trans

maig 17, 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies