Centenars d’aus inicien el periode de cria al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Enguany du retard a causa del fred i de la presència d’un cigne negre que durant uns mesos va interferir l’etapa nupcial

Niu de camallonga a les llacunes | Miquel Barberá

Niu de camallonga a les llacunes | Miquel Barberá

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars acull a partir d’aquestes setmanes a desenes d’espècies d’aus aquàtiques, limícoles i xicotets passeriformes que ja han iniciat el període de posta i cria dels seus pollets. Les espècies més comunes que trien la desembocadura del riu Millars així com les llacunes artificials d’Almassora (Castelló) per a fabricar el niu i dur endavant la seua prole són les fotges comunes (Fulica atra), les polles d’aigua (Gallinula chloropus), els galls de canyar (Porphyrio porphyrio) i els rasclons (Rallus aquaticus).

Enguany la cria dels pollets ha començat amb unes dues setmanes de retard a conseqüència del fred persistent i d’una au invasora que va ocupar les llacunes artificials del Millars durant uns mesos. «Aquest 2018 hem tingut més dies de fred. No han sigut tan gelats com altres anys però el fred ha durat més setmanes. A més la presència del cigne negre durant els mesos de gener i febrer ha perjudicat algunes espècies del Millars, justament quan havien d’haver iniciat l’activitat nupcial. Les fotges comunes, les polles d’aigua o els cabussets (Tachybaptus ruficollis) en lloc de preocupar-se per buscar parella i començar a fabricar el niu, van estar pendents de fugir del cigne negre (Cygnus atratus)», ha indicat Miquel Barberá, observador d’aus. Afortunadament el cigne negre originari d’Austràlia i fugit amb tota probabilitat d’algun propietari particular o col·leccionista d’aus va desaparéixer a mitjan mes de febrer.

El grup d’aus que més nidifica al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars són les fotges comunes, les polles d’aigua, els rasclons i els galls de canyar. L’espècie més emblemàtica és el gall de canyar. En el passat va estar desaparegut del paratge però des de fa uns anys la seua població augmenta lentament.  «Hem detectat fins a tres parelles de galls de canyar en llocs com les goles i en les basses artificials. També hem pogut comprovar la cria de dues parelles de martinet menut (Ixobrychus minutus) així com hem vist que una parella d’orovals (Ardeola ralloides) també ha utilitzat les llacunes per a criar», ha explicat Barberá.

 

Limícoles en perill

Recentment la guarderia rural del Consorci riu Millars ha alçat acta d’infracció als conductors de dos vehicles tot terreny que van ser sorpresos conduint per les dunes de pedra de la platja de la desembocadura en el terme municipal de Borriana (Castelló). Els infractors conduïen els seus vehicles des del camí de la Pola fins a la gola sud. Precisament durant aquest període hi ha diverses aus limícoles que utilitzen la platja de cudols de la desembocadura per a fabricar els seus nius dissimulats entre les pedres.

És el cas del corriol petit (Charadrius dubius) i del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), espècies amenaçades per la pèrdua constant d’hàbitat i pels usos recreatius de les platges i de la costa durant el final de la primavera i inici de l’estiu, una circumstància que perjudica notablement la seua reproducció. Les dues aus limícoles que crien actualment a la desembocadura del riu Millars són el corriol petit (Charadrius dubius) i la camallonga (Himantopus himantopus). La guarderia i els tècnics del Consorci riu Millars acaben de realitzar un cens de corriols petits a la platja de les Goles entre els termes municipals de Borriana i Almassora on s’han localitzat 3 exemplars.

 

Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

«Les llacunes d’Almassora tenen una gran importància per a la cria de moltes aus, sobretot per a les aquàtiques grans. Són més importants aquestes basses artificials que la part final del riu. Hui en dia el nivell de l’aigua que manté la Confederació Hidrogràfica del Xúquer és totalment irregular i variable. Això fa que moltes espècies no puguen criar amb normalitat però com les basses sempre tenen un nivell d’aigua constant és més beneficiós per a afavorir la cria d’algunes espècies com la polla d’aigua o la fotja comuna.

Aquestes espècies en un riu com el Millars on de sobte hi ha una baixada d’aigua fortíssima acaben per perdre els nius perquè són arrossegats. Això ha passat amb les fotges comunes, les camallongues o amb els cabussons», ha indicat finalment Miquel Barberá.

abril 12, 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

AMB EL SUPORT DE:
GV Conselleria Educació

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies