La Biblioteca Valenciana homenatja Azorín amb una exposició que mostra documents de l’autor i la relació amb la Generació del 98

La Biblioteca Valenciana ha obert la seua exposició en homenatge a José Martínez Ruiz, ‘Azorín’, en el 50 aniversari de la seua mort, amb la mostra d’un centenar de documents de fons propis de l’autor i la seua relació amb el grup d’escriptors de la Generació del 98.

Azorín va pertànyer a Generació del 98, moviment literari que va formar, junt amb Pío Baroja i Ramiro de Maeztu, i a la que, posteriorment, es van sumar Miguel de Unamuno, Antonio i Manuel Machado, Angel Ganivet, Ramón María del Valle Inclán i el filòleg Ramón Menéndez Pidal, entre altres.

Tots aquests autors comparteixen les tesis del regeneracionisme i adopten una actitud pessimista i crítica amb la realitat espanyola, senten un gran interés pels pobles abandonats de Castella i en les seues obres revaloren el seu paisatge, les seues tradicions i els seus personatges amb un llenguatge castís i espontani.

Azorín és una de les principals figures de la Generació del 98 i compta amb una prolixa obra literària, amb novel·la, teatre, assaig i crítica. En 1924 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola i en 1907 va ser diputat en les Corts Generals pel Partit Conservador.

En l’exposició es mostren les seues primeres obres, en què firmava com ‘Ahrimán’ o ‘Cándido’, fins que en 1904 va assumir el pseudònim’ d’Azorín’, extret del personatge Antonio Azorín, de la seua obra més coneguda, ‘La Voluntad’ (1902).

En la seua faceta de novel·lista també s’exhibeixen ‘Don Juan’, ‘Alma Castellana’, ‘Los pueblos’, ‘Valencia’ i ‘La ruta del Quijote’, que està traduïda a l’anglés, alemany i noruec. Com a assagista, es mostren ‘Lope en silueta’ i ‘L’efímer cine’.

També es poden llegir els texts de les seues col·laboracions periodístiques en ‘Pueblo’, partitures musicals de l’època que va viure i la correspondència que va mantindre amb el poeta Juan Gil Albert i amb Vicente Blasco Ibáñez, amb qui va mantindre una gran amistat que es va anar perdent amb el temps.

En la secció de fons gràfic s’ha recreat el municipi alacantí que el va veure nàixer en 1873: Monòver, amb fotografies aèries, postals, diapositives i fotos de la vida del municipi.

En l’exposició es pot escoltar la veu d’Azorín que parla sobre la creació literària en una recopilació de veus dels protagonistes de la Generació del 98 procedent del fons documental d’Ignacio Soldevila.

L’obra d’Azorín es troba en molts dels fons documentals de la Biblioteca Valenciana, especialment aquells centrats en la literatura com són els d’Ignacio Soldevila i Bas Carbonell. També és important destacar les contribucions de Laureano Robles, autor que va investigar la figura i obra de l’escriptor.

maig 16, 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACCEPTAR