Així (no) s’eradicarà (mai) la violència de gènere

Elena Duque

Elena Duque

S’acosta el 25 de novembre i de nou es posa la violència de gènere en el punt de mira… tot i que darrerament és una temàtica molt present sigui la data que sigui, el moviment del Me too, la mobilització social pels judicis de “San Fermin”, fins i tot el concurs de miss Perú va fer públic el tema.

Les que ens dediquem als estudis de gènere i principalment a la violència de gènere des de la recerca universitària acostumem a reivindicar la necessitat  que els i les professionals estiguin formats en aquesta temàtica. Els casos de violència de gènere estan en mans de de jutges i jutgesses sense sensibilitat pel tema, policies que no saben com atendre una víctima, metges i metgesses que es limiten a les exploracions físiques, etc. moltes vegades donem per fet que aquesta mancança de formació  passa en “altres llocs” els hi passa a “aquesta gent  no sensibilitzada”  i no a les que ens dediquem al món “social i educatiu” . Aleshores et trobes amb la realitat com si es tractés d’una pel·lícula:

Febrer de 2007: Els i les estudiants d’Educació Social de la Universitat de Girona es troben amb l’inici de l’assignatura sobre violència familiar. És una optativa que es fa perquè els propis estudiants han votat que volen fer-la.

Les expectatives són grans, algunes estudiants s’han apuntat perquè també volen fer el seu Treball de Fi de Grau sobre aquesta temàtica, algunes han fet practiques en aquest àmbit i s’han trobat que els hi faltava formació, algunes han viscut la violència de gènere de molt a prop…

Entra un professor i es presenta dient: “Jo no tinc coneixements de violència de gènere però ho intentaré fer el millor possible”

Què vol dir això?

Vol dir que els i les educadores socials de la UdG han de fer una assignatura impartida per un professor que no en sap del tema? Sí, però el departament ho permet.

I en el cas que ens ocupa… Vol dir que seguiran sense tenir coneixements sobre violència de gènere? Sí, però el departament ho permet.

I encara és més greu… vol dir que després treballaran amb víctimes de violència de gènere sense tenir-ne ni idea? Si, però la universitat les acreditarà a fer-ho.

Però, les assignatures sobre violència de gènere  a les universitats no les fan sempre les persones amb una trajectòria científica i professional en aquesta temàtica?

Doncs no sempre, perquè ja sabem que sobre els criteris pedagògics i de qualitat alguns departaments tenen altres interessos: amistats, favors, llocs per cobrir amb qui sigui i com sigui…

No, així no s’eradicarà mai la violència de gènere

Elena Duque
Professora de la Universitat de Barcelona

novembre 22, 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per assegurar a la vostra experiència d’usuari. Si no modifiqueu la configuració , entendrem que accepteu l’ús de les mateixes i la nostra política de cookies, visiteu-la per obtenir més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies